Al principi de tot, les cares amables prevalien. D’una banda, dels que es van enriquir venent parcel·les sense massa esforç. D’altra, dels que engegaven un projecte que els hi representaria un gran esforç. Aquest últims van confiar en aquella gent de Piera que eren de tota la vida, i que van creure que, en un futur, el nucli i les urbanitzacions estarien unides amb un sol cordó umbilical, que mai s’ha arribat a teixir.

Certes concessions en forma de poliesportius o locals socials són lluny de les infraestructures bàsiques, com el clavegueram, l’asfalt, voreres... i que millorarien la vida de les veïnes. Concessions per simular una empatia cap a aquest veïnat, per exemple, substituint el mot d’”urbanització” pel de “barri”.

Paraules buides i enganys. I ara què farem? Com fer sentir als veïns dels barris com a ciutadans de ple dret i que formen part del municipi? Ara, ja no és el clavegueram, l’asfalt, la neteja. Ja no és que facin les coses bé o malament.

El passat 28-11-2019 es va fer una demostració de força veïnal al Ple constatant l’enuig vers el govern amb una ferma declaració d’intencions de la plataforma Stop a l’abandonament dels barris. La imatge del carrer ple on veïnes i oposició van fer un front comú, escenifica la solitud del govern i la seva pèrdua de credibilitat.

Ara que la inacció i la deixadesa del govern està afectant el mateix nucli amb les mateixes mancances que els barris, tot es torna més feixuc. Toca recuperar la confiança de les veïnes dels barris prioritzant les seves demandes, només així es pot obtenir una convivència que tanqui tants anys de menyspreu.