No és estrany veure l’alcalde de Piera dirigint-se a la ciutadania amb condescendència als plens. No és estrany veure com des del govern s’apunten promeses a les veïnes en fulls en blanc que mai arriben enlloc. L’altre dia, però, vam assistir un fet del tot lamentable. Dijous 16 d’abril el senyor Jordi Madrid, alcalde de Piera, va donar una entrevista a Ràdio Piera responent a diverses qüestions sobre la situació que afrontem pel coronavirus i sobre la crisi que se’n derivarà. Durant l’entrevista es va parlar sobre la renda mínima garantida. Sobre això, l’alcalde deia que hi estava d’acord. Fins aquí tot bé. Però quan el senyor Madrid va començar a justificar-se, va desenvolupar un discurs del tot desafortunat.
Les seves paraules van ser: “hi ha molta gent que s’ha quedat fora del mercat de treball crònicament. No tornarà perquè hi ha feines qualificades i si no tens una formació mínima, no les pots fer”, “un col·lectiu que no tornarà al mercat de treball, aquesta gent ha de poder sobreviure. A més a més, els que tenim feina si no volem que hi hagi més delinqüència de la que pertoca, hem de fer que la gent que no pot accedir al mercat de treball pugui sobreviure”.
Doncs sí, el nostre alcalde diu que aquelles persones que no tenen una formació mínima i estan aturades estan destinades a ser aturades cròniques. I nosaltres ens preguntem: i quina formació mínima té vostè, senyor Madrid, per ser l’alcalde de Piera? Des de quina càtedra ens parla per definir què és formació mínima i que no ho és? Quines polítiques educatives treballa a Piera per garantir una formació mínima per a tothom? Per què culpabilitza les persones aturades de ser-ho?
També ens diu que aquelles persones que estan aturades són delinqüents en potència. De veritat? De veritat és capaç de dir al més del miler de persones aturades i que vostè representa que són delinqüents en potència?
Creiem que les seves paraules han estat una greu falta de respecte a tota la ciutadania de Piera. Per això exigim que demani disculpes públicament.
Aprofitem per exposar que la renda mínima garantida és quelcom necessari i que, sens dubte, ajudarà a moltes famílies a afrontar aquests difícils moments. Però que en qualsevol cas, la renda mínima no l’hem de prendre com la solució definitiva. El fet que hàgim de tirar endavant aquestes propostes és fruit d’un fracàs polític. Alguna cosa no hem fet bé com a polítics quan ens veiem en la tessitura de posar en marxa polítiques socials a correcuita i que no són cap solució. La renda mínima garantida l’hem d’encarar com quelcom que ha de ser superat. Perquè hauríem de treballar perquè ningú hagués de necessitar-la. I això, senyor Madrid, s’aconsegueix invertint en educació, invertint en polítiques d’ocupació i lluitant per una economia social.
Són uns moments complicats on hem d’estar a l’altura amb paraules i amb fets.