El Tribunal Suprem, mitjançant una providència, no admet el recurs de cassació del Govern de la Generalitat de Catalunya en contra de la sentència del TSJC que imposava la utilització del castellà com a llengua vehicular en el 25% del currículum educatiu. Aquest fet suposa la ruptura de la immersió lingüística en català que s’aplica en l’educació obligatòria.

Aquesta sentència vulnera tant els compromisos internacionals d’Espanya amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries com el consens social i polític de Catalunya per la immersió lingüística. 

La immersió lingüística és un model que té un amplíssim consens social, polític, social i pedagògic i ha demostrat ser un model d’èxit. Ha estat una aposta pedagògica producte del treball de molts professionals de l’ensenyament, del compromís de les famílies i dels ajuntaments. Aquest model fa que el català sigui la llengua vehicular i comuna d’aprenentatge dins dels centres educatius del nostre país i, una eina de cohesió social i cultural. Atacar la immersió lingüística és atacar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Quan l’Estat espanyol ataca de manera sistemàtica la nostra llengua ho fa per debilitar tant la nostra cohesió social i la igualtat d’oportunitats com la nostra construcció nacional, perquè la sentència és un atac directe als nostres eixos vertebradors de Catalunya com a nació. 

Necessitem la fermesa de les institucions catalanes i del conjunt de la societat per forjar una actitud col·lectiva d’obediència al dret de defensar la llengua pròpia, incompatible amb l’obediència de la sentència del Suprem.