La vida al centre de les relacions laborals
Article publicat a la revista Vila de Piera del mes de juliol.

La covid-19 ens ha permès mesurar quin és el grau de precarietat de les nostres societats. S'ha evidenciat com el lliure mercat i el sistema de mercat no ens ha proporcionat allò que les persones necessitem quan ho necessitem.
El capitalisme com a sistema genera patiment, precarietat i angoixa. La classe treballadora malgrat patir per la seva salut havia d'anar a treballar perquè necessitava els diners per poder continuar vivint. I en molts casos ho va fer en condicions precàries sense les proteccions necessàries, sota una pressió laboral angoixant i d'incertesa, condicionant la seva pròpia vida i el de les seves famílies. Per aquest motiu exigim mesures laborals que prioritzi la vida de les treballadores. Mesures que prohibeixin els acomiadaments en el període de l'estat d'alarma i en un temps transitori posterior.
La creació d'una comissió d'investigació per aquelles multinacionals amb grans beneficis què s'han acollit a ERTOs per encobrir acomiadaments. Mesures de conciliació familiar (reduccions de jornada manteniment salari etcètera) protecció de les treballadores de la llar, les autònomes i la pagesia.
Reivindiquem la sobirania de la vida per sobre de la sobirania del capital.
Fem-ho possible amb les eines que disposem: democràcia, solidaritat i sobirania.
Que no ens Robin la vida.
