Un dels primers condicionants per ser un poble dormitori és no tenir un teixit industrial on les persones puguin viure i treballar allà on viuen. Si a això sumem polítiques contràries a les tradicions, les festes i fires; l'externalització dels actes, d'esquena a la vinculació dels barris amb el nucli urbà, la identitat del municipi; i una mínima implicació i sensibilitat de les regidories amb les associacions i la realitat social, passa el que passa a Piera i ens trobem amb tots aquests mals exemples:

 

- Decidir no fer els bols de la festa de la forja i acabar així amb una tradició d’anys. Decisió que després es va rectificar, però que no es va fer a temps.

 

- Punt lila només en un dels actes en tota la fira i festes del Sant Crist.

 

- Concerts i actuacions a la mateixa hora.

 

- Massificació d'activitats en una zona del nucli urbà durant les festes.

 

- Espai oblidat a la fira en la zona del nucli antic.

 

- Condicionar la participació en les festes populars d'associacions de la vila, mentre es prioritzen les empreses privades.

 

- Finalment, a la portada de la revista mensual de l'Ajuntament, el titular és: “Piera s'omple d'activitats durant la fira de Sant Crist”.

 

No queda un altre que deixar-ho en evidència amb la imatge d'aquesta publicació.